Treball: Occitania

És el nom que s'aplica contemporàniament a l'àrea de territoris on tradicionalment s'ha parlat l'idioma occità junt amb la cultura desenrotllada en les zones de major influència de la dita llengua romànica.
Va sorgir a finals del segle XIII en la literatura llatina.
S'origina per la contracció de dos expressions.
La literatura occitana va ser una de les més riques, especialment en el gènere líric d'Europa.
La llengua va aconseguir un complet reconeixement internacional gràcies a la lírica dels trobadors.
La seua obra va ser disseminada per tota Europa i va exercir una important influència durant segles, inclús molt després que la seua veu s'haguera apagat. L'escriptura en occità, fundamentalment en vers, ha continuat fins a l'actualitat dins d'una tradició ininterrompuda que va aconseguir el seu punt culminant a finals del segle XVI i en el segle XVII.
El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic.
La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran. A l'estat italià se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat francès només gaudeix d'una acceptació a la xarxa educativa però li manca reconeixement legal.

Curs 2010-2011

Ja han acabat les vacances d'estiu, i amb el seu fi comença un nou curs, bé, no es nou perque he repetit, peró a partir d'ací començare a posar les entrades del curs 2010/2011 ja que no volia crear un blog nou.

Espere que aquest curs les coses vajen molt millor! :)

calor

A 50 graus de temperatura com mínim.

L’estiu a arribat de sobte. La seua calor asfixiant recorre la ciutat. La meua idea d’estudiar en la terrassa s’ha esfumat després de 15 minuts davall del sol. Encara així, l’estiu es la meua estació favorita.

Potser será perquè té una cosa anomenada vacances

Recuperacions

No han ni començat i ja no aguante més.

De fet porte tems així, amb ganes infinites de què acabe este curs, no sé que passa enguany, però és una sensació general d'avorriment, de passotisme, d'un descans per favor...

Sort que continuen existint els meus xicotets moments de desconnexió al llarg del dia

estiu

La platja la ciutat... fins quan és de nit practicament és tot bonic.. en canvi, ara, amb tant llibre, el més bonic que es pot veure és una foto de l'estiu anterior, i recordant-lo, pero bé...

cada dia que passa, és un dia menys que queda :)

DJ ONERS 2010

Avui dedicare aquesta entrada al festival que vaig anar aquest divendres passat ambs els meus amics, la dj oners a Piramide.
Vam anar per a celebrar l'aniversari del nostre amic Pedro i va ser una nit irrepetible, vam beure, riure, ballar... una nit que segur que mai oblidarem :)



Felicitats Pedro!!!

Normes de convivencia a classe

Bé, avui aprofitare aquesta entrada per a parlar-vos de les normes necessaries per a tindre una convivencia correcta, i que haurem de complir obligatoriament

El primer aspecte a tindre a compte, obviament, es el respecte, i no només parle del respecte al professor (aixó es obvi) sino del respecte entre companys, ja que per a que no sigui un infern anar a classe la relació entre els companys a de ser bona. La mala relació fa que avegades es donen casos d'abus escolar, que poden donar lloc al fracás escolar.

El segon aspecte a tindre en compte es la vestimenta. Hem d'entendre que encara que ens agrada vestir com nosaltres volem, l'institut es un centre al que anem a estudiar, i té unes normes que hem de cumplir. Si al nostre institut no hi ha uniform, es permet anar com es vol, sempre i quan no anem mostrant massa les cames, la panxa... Els gorros, gorres i similars estan permitits, encara que a classe, si el professor ens demana retirar-lo, l'haurem de cumplir. La norma de la vestimenta sempre es molt discutida pels alumnes, pero veritat que no aniriem a treballar vestits de qualsevol manera?

Un altra punt important, i que tampoc es toma molt seriosament, es l'horari escolar.
Sempre s'ha de ser puntual, i quan no siga posible s'haura de justificar. Hem d'entendre que quan un alumne arriba tard no només perd classe ell, sino que interrumpeix la classe per a la resta dels companys i per aixó es castiga amb un retard, o si es molt frequent una amonestació.
Pero no només hi ha que ser puntual, hi ha que respetar a la professora quan acaba la classe, ja que una cosa que es fa molt es que quan toca el timbre, els alumnes arreplegen tot encara que la professora estiga parlant. Hi ha que esperar a la que la professora mane replegar

Per ultim, i la norma que tots coneixem desde petits (i que encara no cumplim) es la dels torns de paraula. Quan volem dir alguna cosa o donar la nostra opinió, o inclús quan els nostres companys tenen una conversa en clase, em d'alçar el braç per a poder demanar el torn de paraula per a així evitar que tots parlem alhora.