El començament de tot, nervis, mal de panxa...
No sabria dir si estava desitjant començar o no les clases, ja que em feia por separarme dels amics de tota la vida pero tot i axí estava ansiós per començar aquesta nova experiencia que segur que mai oblidaria. Recorde el primer dia, amb gent que no coneixía de res (ja que a la meva clase només em van tocar 4 companys de l'escola) i totalment perduts, com nens en un mon de grans. Quan va acabar el primer dia vaig pensar, quin horror!
Amb el temps l'adaptació es va anar fent molt mes facil ja que vaig anar coneixent als companys, als professors, a l'institut...
Peró sens dubte, el que mes recorde van ser les primeres notes, ja que per a mi l'escola sempre havia sigut molt facil, i estava acostumat a treure molt bones notes, pero quan va acabar la primera evaluació em vaig trobar amb 3 asignatures suspeses!. A partir d'aquest moment es quan em vaig donar compte de que havia de treballar molt mes si volia pasar de curs.
La meva milloria va ser progresiva, amb 3 suspesos a la primera, 2 a la segona, i cap suspesa a l'ultima. Recorde amb alegria aquell estiu, ja que al principi pensava que tindria que anar a septembre i finalmente vaig pasar sense cap asignatura pendent.
El 2006 va ser un any molt significatiu per mi. Recorde que el meu equip, el F.C. Barcelona, va conseguir guanyar la lliga i la champions league!, va ser un any historic per al club, ja que feia molts any que no conseguía guanyarla. També recorde el mundial d'Alemanya de la FIFA amb molta tristor ja que la nostra selecció va caure eliminada per França, pero a partits previs ens havia plé d'ilusió amb el seu joc tan fabulós, va ser una decepció molt gran...
No m'oblide de la formula-1, esport que mai m'havia agradat pero que a espanya es va anar fent mes popular, ja qua ara teniem un nou idol, que era Fernando Alonso, que va guanyar 2 mundials consecutius.
No estava gaira interesat en el cine peró vaig anar a veure la pelicula Infiltrados, ja que aquest any va ser guanyadora dels Oscars i vaig escoltar que era molt bona, peró no em va agradar gens!
També recorde veure per televisió com les artistes Nelly Furtado i Cristina Aguilera triumfaben als premis MTV de la musica, encara que no era el estil de musica que m'agradaba en aquell temps.
Després de un estiu de descans, tocava tornar a les clases, aquesta vegada sense nervis ni por, pero aixó si, amb la mateixa mandra de sempre!
Recorde quan vaig vore la llista de la meua clase, vaig estar molt content ja que coneixía a gairabé tot el mon i aixó o feia tot molt mes sencill... o es el que jo creía, ja que aquest any em distraia molt mes en clase, xarraba molt mes... pero bé, a la resta d'aspectes no vaig trobar molta diferencia de primer a segon, ja que em va pareixer mes o menys de la mateixa dificultat, i les asignatures que abans eres desconegudes per a mi, ara ja les coneixía. A partir d'aquest any es quan va començar el meu martiri amb les matematiques, ja que era l'assignatura que mes em costava aprobar i que menys m'agradava. Va ser l'unica que vaig suspendre, encara que em vaig esforçar molt per a recuperar-la en juny i axí tindre l'estiu lliure. Un altre any sense cap suspesa, t
ot anava de perles.
Als esports, recorde el dramatic final de lliga entre el Reial Madrid i el Barcelona, que es va decidir a l'ultim minut en un final d'infart, desgraciadament a favor del Reial Madrid. Recorde que al dia seguente no vaig anar a clase de la rabia. També em vaig interesar força pel tenis, ja que Rafa Nadal continuava guanyant Roland Garros i jugant de una manera espectacular.
Aquest any vaig veure milions de pel·licules ja que tenia una assignatura (Audiovisuals) que tractava del cinema, i ens va obligar a veure de moltes. La que mes em va agradar va ser Babel, que curiosament va ser triumfadora als Oscars, portantse moltes estatuilles.
Vaig arribar a tercer ple de confiança, mes de la necesaria crec jo... ja que molts amics mes majors que jo m'havien advertit de la dificultat que hi ha en el cambi de segon a tercer, pero jo hi feia com si res...
Així van arribar les temides "Fisica y Quimica" y "Biologia", que es van sumar al meu punt feble, matematiques, i sense donarme compte en vaig veure amb 3 asignatures pendents a juny per excés de confiança. Ho vaig intentar molt, pero era masa tard per a recuperar-lo tot, només vaig recuperar Biologia i Matematiques, Fisica y quimica em va quedar pendent per al seguent curs. Supose que per que soc un mandra, no em va donar la gana estudiar a l'estiu i no em vaig presentar a septembre a la recuperació, (mai he vist bé estudiar a l'estiu i perdre experiencies a la meua vida) encara que aixó després te consequencies...
Als esports encara recorde la meua frustració veint com el Reial Madrid guanyaba la segona lliga consecutiva, i com el meu equip, el Barcelona, arribava al seu fi de cicle, ja que tots el seus jugadors es volien anar i estaven en una crisi deportiva, la veritat es que eren temps dificils com a seguidor blaugrana. A mes del futbol, vaig seguir el Mundial de Formula-1, ja que Fernando Alonso ara pilotava a Mclaren, equip molt mes rapid que el anterior, encara que per desgracia no va aconseguir guanyar per tercera vegada, ja que va tindre enfrontaments amb el seu acompanyan d'equip, Lewis Hamilton. No va ser un any força bó esportivament per a mi.
Com cada any, no prestava molta atenció al cinema, pero sempre veig alguna de les que es fan famoses, així vaig vore, "No es pais para viejos" la pel·licula que va guanyar a la gala dels Oscars. No em va agradar gens, i vaig decidir no guiarme per les critiques, ja que sempre m'enganyaben i malgastave els diners. A la musica, recorde el "Boom" que va tindre el grup Pignoise, per la serie de televisió "Los hombres de Paco", a més recorde anar a un dels seus concerts, a les festes de la Magdalena.
El fí d'aquest trajecte havia arribat, i quina millor manera que amb la millor clase que he tingut mai?. No estic exagerant, va ser un any inolvidable, cada dia a clase era increible, fins al punt que quan arribava a casa tenia ganes d'anar a clase. Supose que per aixó tinc un record "especial" d'aquest curs, per que per els estudis... Les matemátiques continuaven sent un problema per a mi, imposibles, i amb el temps cada vegada mes dificils, per aixó vaig tomar la decisió d'abandonar aquesta asignatura i concentrarme amb la resta. Així vaig arribar a el maleit septembre, amb Matematiques i Fisica i Quimica de tercer. Era l'hora de fer la feina que no havia volgut fer, i per primera vegada em vaig posar seriosament a l'estiu. Vaig pasar-me l'estiu amb una profesora de matematiques cada dia, i estudiant fisica a soles. Quan vaig fer els examens, estava convençut de que aprobaria matematiques i suspendria Fisica... Quina va ser la meua sorpresa, Matematiques suspeses i Fisica aprobat! com es posible? Tot i així... era suficient, ja tenia el meu graduat i aquests cuatre any d'experiencies inolvidables havien acabat. A la fí, supose que anar a l'institut no es una cosa tan terrible, no?
Aquest any no només va ser inolvidable pel que suposava als estudis, en quant als esports, vaig tindre la sort de vore un fet históric. La selecció espanyola de futbol va guanyar la Eurocopa! encara puc recordar cridant amb els meus amics el gol de la final, que ens va donar la copa que tants anys ens havia costat conseguir... Peró no només va fer historia la nostra selecció, Rafa Nadal va guanyar un altra vegada el Roland Garros i Wimbledon, convertint-se en el millor tenista del món actualment.
A aquest any vaig veure mes pel·licules sense influencies del exterior, com la galardonada "El curioso caso de Benjamin Button" que encara que no havia sentit parlar molt bé d'aquesta, la vaig vore i em va agradar bastant.
Musicalment no el recorde com un any molt especial... supose que perque vaig començar a anar molt mes a les discoteques i vaig començar a escoltar musica que no era molt del meu estil.
Bé, així acabe les meus croniques de la ESO, traballant a ultima hora com tots aquests anys i sense moltes ganas de continuar escribint... Tot i així no ha sigut tan terrible com imaginava.
Fins un altra!
