És el nom que s'aplica contemporàniament a l'àrea de territoris on tradicionalment s'ha parlat l'idioma occità junt amb la cultura desenrotllada en les zones de major influència de la dita llengua romànica.
Va sorgir a finals del segle XIII en la literatura llatina.
S'origina per la contracció de dos expressions.
La literatura occitana va ser una de les més riques, especialment en el gènere líric d'Europa.
La llengua va aconseguir un complet reconeixement internacional gràcies a la lírica dels trobadors.
La seua obra va ser disseminada per tota Europa i va exercir una important influència durant segles, inclús molt després que la seua veu s'haguera apagat. L'escriptura en occità, fundamentalment en vers, ha continuat fins a l'actualitat dins d'una tradició ininterrompuda que va aconseguir el seu punt culminant a finals del segle XVI i en el segle XVII.
El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic.
La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran. A l'estat italià se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat francès només gaudeix d'una acceptació a la xarxa educativa però li manca reconeixement legal.
